1. |
des del racó més fosc
02:56
|
|
||
DES DEL RACÓ MÉS FOSC
Des del racó més fosc d’una presó
sento la força dels qui lluiten
per la llibertat de la seva terra,
hi ha massa gent tancada en aquest món.
Per un muntatge policial!
Torturats, aïllats
per defensar la llibertat. Per què és millor l’empresariat
que s’aprofita de l’esforç del poble?
Des del racó més fosc d’una presó,
m’arriben les vostres idees
que ni les tortures ni l’aïllament
no podran mai fer callar.
S’estan a punt d’amotinar!
Torturats, aïllats
per defensar la llibertat. Per què és millor l’empresariat
que s’aprofita de l’esforç del poble
|
||||
2. |
Desperta
02:35
|
|
||
3. |
Perduts
02:03
|
|
||
PERDUTS
Sempre he estat tan fascinat
pels perduts del meu voltant,
allà on vagi, sempre hi seran,
perquè en el fons som ben iguals.
Mirades perdudes,
somriures inquietants,
tranuitades teories,
qualsevol cantonada
preparats per caçar.
Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble.
perduts ens trobaràs.
Éssers solitaris,
però sols no saben estar,
et submergiran en fosques aigües,
en converses delirants.
Són magnètics i erràtics,
no en trobaràs cap d’igual
si et troben la mirada,
t’asseguro que has pillat.
Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble.
perduts ens trobaràs.
Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble.
perduts ens trobaràs.
Mai sabràs quin és el final
ni quanta estona et retindran
així és que alerta, actua,
busca una fugida o al final t’absorbirà,
busca un amic imaginari,
a qui anar a saludar,
o puja tu l’aposta
i uneix-te a al festival.
Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble.
perduts ens trobaràs.
|
||||
4. |
Encara som poble
02:59
|
|
||
ENCARA SOM POBLE
1640
esmolant les seves falçs
sortiren de plaça Orfila
els segadors a Barcelona
s’inicia la revolta a mort.
1845
el poble s’alça en armes
la revolta de les quintes
comandats pel Noi Baliarda
insubmisos a l’exèrcit espanyol.
Centenars de camps i terres
al voltant del Rec Comtal,
els pagesos treballaven
a Sant Andreu de Palomar.
Un gris 20 d’abril
de 1897
una reina espanyola
a Barna ens va annexionar.
Durant la Guerra Civil
tot es va col•lectivitzar
i el poble passà a dir-se
L’Harmonia del Palomar.
A principis dels 80
els obrers estaven farts,
va néixer l’Ateneu
i també El Gripau Blau.
Encara som poble
independent
de Barcelona
no volem ser.
I ara tots els camps i terres
ja no els rega el Rec Comtal,
només tenim edificis
i grans centres comercials.
Molta gent del poble,
moltes entitats
volen fer del seu somni
una realitat.
Recuperant un edifici
que el temps ha abandonat
construint des de zero
un ateneu popular.
Per no perdre la memòria
buscant en la nostra història
hem trobat el nom republicà
L’Harmonia el seu nom serà.
|
||||
5. |
Barcelona explota
01:37
|
|
||
BARCELONA EXPLOTA
Són uns temps difícils,
el món és ple d’imbècils,
ajudes a la banca
i la sanitat es queda manca.
Vivim en un poble
on els drets humans no hi són,
els mossos atonyinen
els estudiants i els rodamons.
Barcelona
explota,
molt civisme
i molt idiota.
L’altre dia vaig trobar-me
el veí del costat,
ja no tenia feina
ara estava aturat.
“Ja no sé què fer”,
va dir-me aquell bon home,
“no tinc ni pel lloguer”
i això no és cap broma.
Barcelona
explota,
molt civisme
i molt idiota.
|
||||
6. |
Mare terra
02:39
|
|
||
MARE TERRA
El mar és una bassa d’oli,
lo riu no és vida,
és un abocador,
les orenetes ja no tornen,
potser no els vagi bé
la contaminació,
les mongetes no són mongetes,
i els tomàquets ja no fan cap olor,
s’està esvaint la vida als boscos,
ningú atura la desforestació.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
Que mai s’apaguin les estrelles,
que les matinades portin llum a la foscor,
que roses i clavells sospirin,
i que el cant dels punkis
trenqui el silenci del bosc.
Els deserts avancen,
vents huracanats,
els pols es desglacen,
l’aigua esta pujant.
L’oportunitat no la podem deixar passar
si lluitem avui veurem el cel serè demà.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
Oh, mare terra, què t’està passant,
els teus rius són plens de verí,
la teva pell s’està assecant.
|
||||
7. |
Fins al final
02:38
|
|
||
FINS AL FINAL
Es una dona negra que ja té 40 anys
i te dos fills a alimentar.
L’empresa on treballava
al carrer l’ha deixat
i la hipoteca no pot pagar.
I els cabrons del banc
la volen desnonar,
la seva cobdícia
no robarà la seva dignitat
No, no, no,
no deixarem que ens trepitgin un cop més,
i si cal els cremarem la sucursal.
No, no, no, no ens rendirem,
la nostra vida no està pas en lloguer
lluitarem fins al final arribarem.
Aquest matí ben d’hora
he anat al supermercat,
la llet i l’arròs també han pujat.
Els diners no m’arriben,
no tinc ni per menjar
no em queda altra opció que robar,
i el de seguretat mira desconfiat,
però no em fa res.
Penso sortir amb el cap ben alt.
No, no, no,
no deixarem que ens trepitgin un cop més,
i si cal els cremarem la sucursal.
No, no, no, no ens rendirem,
la nostra vida no està pas en lloguer
lluitarem fins al final arribarem.
|
||||
8. |
No sé què sent
02:48
|
|
||
NO SÉ QUÈ SENT
No sé què sent
ací assegut encara
esperant-te amb l’anhel dels nous.
He imaginat
la teua pell completa
com un mapa estés sobre el meu mar.
No hi ha demà si no ets amb mi,
acaronant-me, potser besant-me,
i tot a plena llum.
L’última ràtzia
ens va donar la flama
per encendre torxes al camí.
Sempre present
et tinc en els meus llavis
que tu escoltes com la teua veu.
No hi ha demà si no ets amb mi,
acaronant-me, potser besant-me,
i tot a plena llum.
He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi.
En els papers
els necis t’intoxiquen
i t’amaguen, no en volen saber res.
Et vull amb mi,
la teua pell completa,
com un somni. Vine, llibertat!
No hi ha demà si no ets amb mi,
acaronant-me, potser besant-me,
i tot a plena llum.
|
||||
9. |
Ara ens toca brindar
03:07
|
|
||
ARA ENS TOCA BRINDAR
Vam caure en un forat
del qual volíem escapar,
no teníem res
només estàvem tu i jo
ooooh ooooh.
Matinades a les fosques
l’anonimat ens cobrirà
per tots els amics
que enrere han quedat
aaaah aaaah.
Ara ens toca lluitar
per tots els qui enrere s’han quedat,
ara ens toca brindar
per totes les persones que hem estimat.
Són molts els qui han caigut,
molts més els qui cauran,
ningú va dir que fos fàcil,
això de viure en aquest món.
Misèria,
malalties,
desastres naturals,
i a la comissaria,
centenars d’assassinats.
Ara ens toca lluitar
per tots els qui enrere s’han quedat,
ara ens toca brindar
per totes les persones que hem estimat.
A vegades voldria ser jo
el qui hagués marxat,
però així és la vida, tiu,
tornarem a veure’ns allà dalt.
Ara ens toca lluitar
per tots els qui enrere s’han quedat,
ara ens toca brindar
per totes les persones que hem estimat.
|
||||
10. |
Trencar
01:46
|
|
||
TRENCAR
El Joan estava fart
que el seu nom fos el d’un sant,
que els seus mestres violentessin
la paraula ENSENYAR,
que el sexe fos tabú
i que li parlessin del futur...
I va sortir al carrer
i va començar a trencar.
El Joan estava fart
de sempre sentir parlar
de l’hora i de la feina,
no és moment de treballar,
he de cridar-ho sense embuts:
la vostra feina no la vull!
I va sortir al carrer
i va començar a trencar.
Trencar aparadors que ens venen
dones maques de ficció.
Trencar caixers automàtics,
esclavistes del seu temps.
Trencar els vidres de l’escola:
que passi el vent com un tifó
perquè els mestres ens ensenyin
a compartir sense por.
El Joan estava fart
d’enganyar la vida plorant,
que els seus amics ploressin
sense cap possibilitat
de poder canviar el futur,
i va decidir fer com tu
va sortir al carrer
i va començar a trencar...
|
||||
11. |
Puto mosso
02:15
|
|
||
PUTO MOSSO
Preguntat si et mereixes viure
treballes d’uniformat
ets un puto mosso
i em fas vomitar.
quan anaves a l’escola
no et vas saber integrar
i a l’hora de pati
et robàvem l’entrepà.
Durant l’adolescència
vas tenir problemes per lligar,
l’acne et maltractava
eres difícil de mirar.
Ets el tonto de la classe
i amb els anys no has canviat,
collejas a la sortida
anaves de kumbaià.
Puto mosso,
em fas vomitar.
Puto mosso,
ets un desgraciat.
Puto mosso,
em fas vomitar.
Puto mosso,
ets un ignorant.
Buscaves una feina estable
que t’era igual
un temps de segurata
i d’aquí anar pujant,
cobres dels meus impostos
ets al servei del ciutadà,
tot el dia amb el cotxe
molestant amunt i avall.
La ràbia se t’emporta
quan veus un manifestant
amb la teva porra
tens ganes de jugar
recordes les collejas
i aquells entrepans
han passat molts anys
però tot segueix igual.
Puto mosso,
em fas vomitar.
Puto mosso,
ets un desgraciat.
Puto mosso,
em fas vomitar.
Puto mosso,
ets un ignorant.
|
||||
12. |
Homenatge a La Galle
02:26
|
|
||
HOMENATGE A LA GALLE
Tancat a l’habitació
només em queda el teu record,
Qui dia passa any empeny,
o això és almenys el que diu la gent.
Però no vull ser com ells,
no, no, no seré un més.
Però no vull ser com ells,
no seré un més.
Jo vull poder aixecar-me
fer la meva sense angoixar-me.
Jo vull sortir al carrer
i no reprimir cap paraula.
Vas voler creuar el mar
per recuperar el teu passat.
Volies tornar,
però no et vam tornar a veure.
A casa teva van entrar
una matinada freda,
els molts cabrons et van segrestar
i t’han caigut 30 anys de condemna.
Privada de llibertat
a la cel•la et vas quedar,
però hi ha molta gent al món
que no pensem callar.
Jo vull poder aixecar-me
fer la meva sense angoixar-me.
Jo vull sortir al carrer
i no reprimir cap paraula.
|
cranc Barcelona, Spain
Cranc, Sant Andreu de Palomar 2010 . Els seus components havien format part de bandes com Impresentables, Motosierras o Làtex entre d'altres. El grup no ha parat de fer concerts arreu de Catalunya, compartint escenari amb grans bandes referents del punk rock estatal i català com l'Odi Social, Segismundo Toxicomano, Pixamandurries, Vomito, Draps Bruts o Jodio Karma entre d'altres. ... more
Streaming and Download help
If you like Sempre Enrere, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp