We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Sempre Enrere

by CRANC

/
1.
DES DEL RACÓ MÉS FOSC Des del racó més fosc d’una presó sento la força dels qui lluiten per la llibertat de la seva terra, hi ha massa gent tancada en aquest món. Per un muntatge policial! Torturats, aïllats per defensar la llibertat. Per què és millor l’empresariat que s’aprofita de l’esforç del poble? Des del racó més fosc d’una presó, m’arriben les vostres idees que ni les tortures ni l’aïllament no podran mai fer callar. S’estan a punt d’amotinar! Torturats, aïllats per defensar la llibertat. Per què és millor l’empresariat que s’aprofita de l’esforç del poble
2.
Desperta 02:35
3.
Perduts 02:03
PERDUTS Sempre he estat tan fascinat pels perduts del meu voltant, allà on vagi, sempre hi seran, perquè en el fons som ben iguals. Mirades perdudes, somriures inquietants, tranuitades teories, qualsevol cantonada preparats per caçar. Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble. perduts ens trobaràs. Éssers solitaris, però sols no saben estar, et submergiran en fosques aigües, en converses delirants. Són magnètics i erràtics, no en trobaràs cap d’igual si et troben la mirada, t’asseguro que has pillat. Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble. perduts ens trobaràs. Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble. perduts ens trobaràs. Mai sabràs quin és el final ni quanta estona et retindran així és que alerta, actua, busca una fugida o al final t’absorbirà, busca un amic imaginari, a qui anar a saludar, o puja tu l’aposta i uneix-te a al festival. Perduts de barri, perduts de bar, perduts de poble. perduts ens trobaràs.
4.
ENCARA SOM POBLE 1640 esmolant les seves falçs sortiren de plaça Orfila els segadors a Barcelona s’inicia la revolta a mort. 1845 el poble s’alça en armes la revolta de les quintes comandats pel Noi Baliarda insubmisos a l’exèrcit espanyol. Centenars de camps i terres al voltant del Rec Comtal, els pagesos treballaven a Sant Andreu de Palomar. Un gris 20 d’abril de 1897 una reina espanyola a Barna ens va annexionar. Durant la Guerra Civil tot es va col•lectivitzar i el poble passà a dir-se L’Harmonia del Palomar. A principis dels 80 els obrers estaven farts, va néixer l’Ateneu i també El Gripau Blau. Encara som poble independent de Barcelona no volem ser. I ara tots els camps i terres ja no els rega el Rec Comtal, només tenim edificis i grans centres comercials. Molta gent del poble, moltes entitats volen fer del seu somni una realitat. Recuperant un edifici que el temps ha abandonat construint des de zero un ateneu popular. Per no perdre la memòria buscant en la nostra història hem trobat el nom republicà L’Harmonia el seu nom serà.
5.
BARCELONA EXPLOTA Són uns temps difícils, el món és ple d’imbècils, ajudes a la banca i la sanitat es queda manca. Vivim en un poble on els drets humans no hi són, els mossos atonyinen els estudiants i els rodamons. Barcelona explota, molt civisme i molt idiota. L’altre dia vaig trobar-me el veí del costat, ja no tenia feina ara estava aturat. “Ja no sé què fer”, va dir-me aquell bon home, “no tinc ni pel lloguer” i això no és cap broma. Barcelona explota, molt civisme i molt idiota.
6.
Mare terra 02:39
MARE TERRA El mar és una bassa d’oli, lo riu no és vida, és un abocador, les orenetes ja no tornen, potser no els vagi bé la contaminació, les mongetes no són mongetes, i els tomàquets ja no fan cap olor, s’està esvaint la vida als boscos, ningú atura la desforestació. Oh, mare terra, què t’està passant, els teus rius són plens de verí, la teva pell s’està assecant. Oh, mare terra, què t’està passant, els teus rius són plens de verí, la teva pell s’està assecant. Que mai s’apaguin les estrelles, que les matinades portin llum a la foscor, que roses i clavells sospirin, i que el cant dels punkis trenqui el silenci del bosc. Els deserts avancen, vents huracanats, els pols es desglacen, l’aigua esta pujant. L’oportunitat no la podem deixar passar si lluitem avui veurem el cel serè demà. Oh, mare terra, què t’està passant, els teus rius són plens de verí, la teva pell s’està assecant. Oh, mare terra, què t’està passant, els teus rius són plens de verí, la teva pell s’està assecant.
7.
FINS AL FINAL Es una dona negra que ja té 40 anys i te dos fills a alimentar. L’empresa on treballava al carrer l’ha deixat i la hipoteca no pot pagar. I els cabrons del banc la volen desnonar, la seva cobdícia no robarà la seva dignitat No, no, no, no deixarem que ens trepitgin un cop més, i si cal els cremarem la sucursal. No, no, no, no ens rendirem, la nostra vida no està pas en lloguer lluitarem fins al final arribarem. Aquest matí ben d’hora he anat al supermercat, la llet i l’arròs també han pujat. Els diners no m’arriben, no tinc ni per menjar no em queda altra opció que robar, i el de seguretat mira desconfiat, però no em fa res. Penso sortir amb el cap ben alt. No, no, no, no deixarem que ens trepitgin un cop més, i si cal els cremarem la sucursal. No, no, no, no ens rendirem, la nostra vida no està pas en lloguer lluitarem fins al final arribarem.
8.
NO SÉ QUÈ SENT No sé què sent ací assegut encara esperant-te amb l’anhel dels nous. He imaginat la teua pell completa com un mapa estés sobre el meu mar. No hi ha demà si no ets amb mi, acaronant-me, potser besant-me, i tot a plena llum. L’última ràtzia ens va donar la flama per encendre torxes al camí. Sempre present et tinc en els meus llavis que tu escoltes com la teua veu. No hi ha demà si no ets amb mi, acaronant-me, potser besant-me, i tot a plena llum. He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi. En els papers els necis t’intoxiquen i t’amaguen, no en volen saber res. Et vull amb mi, la teua pell completa, com un somni. Vine, llibertat! No hi ha demà si no ets amb mi, acaronant-me, potser besant-me, i tot a plena llum.
9.
ARA ENS TOCA BRINDAR Vam caure en un forat del qual volíem escapar, no teníem res només estàvem tu i jo ooooh ooooh. Matinades a les fosques l’anonimat ens cobrirà per tots els amics que enrere han quedat aaaah aaaah. Ara ens toca lluitar per tots els qui enrere s’han quedat, ara ens toca brindar per totes les persones que hem estimat. Són molts els qui han caigut, molts més els qui cauran, ningú va dir que fos fàcil, això de viure en aquest món. Misèria, malalties, desastres naturals, i a la comissaria, centenars d’assassinats. Ara ens toca lluitar per tots els qui enrere s’han quedat, ara ens toca brindar per totes les persones que hem estimat. A vegades voldria ser jo el qui hagués marxat, però així és la vida, tiu, tornarem a veure’ns allà dalt. Ara ens toca lluitar per tots els qui enrere s’han quedat, ara ens toca brindar per totes les persones que hem estimat.
10.
Trencar 01:46
TRENCAR El Joan estava fart que el seu nom fos el d’un sant, que els seus mestres violentessin la paraula ENSENYAR, que el sexe fos tabú i que li parlessin del futur... I va sortir al carrer i va començar a trencar. El Joan estava fart de sempre sentir parlar de l’hora i de la feina, no és moment de treballar, he de cridar-ho sense embuts: la vostra feina no la vull! I va sortir al carrer i va començar a trencar. Trencar aparadors que ens venen dones maques de ficció. Trencar caixers automàtics, esclavistes del seu temps. Trencar els vidres de l’escola: que passi el vent com un tifó perquè els mestres ens ensenyin a compartir sense por. El Joan estava fart d’enganyar la vida plorant, que els seus amics ploressin sense cap possibilitat de poder canviar el futur, i va decidir fer com tu va sortir al carrer i va començar a trencar...
11.
Puto mosso 02:15
PUTO MOSSO Preguntat si et mereixes viure treballes d’uniformat ets un puto mosso i em fas vomitar. quan anaves a l’escola no et vas saber integrar i a l’hora de pati et robàvem l’entrepà. Durant l’adolescència vas tenir problemes per lligar, l’acne et maltractava eres difícil de mirar. Ets el tonto de la classe i amb els anys no has canviat, collejas a la sortida anaves de kumbaià. Puto mosso, em fas vomitar. Puto mosso, ets un desgraciat. Puto mosso, em fas vomitar. Puto mosso, ets un ignorant. Buscaves una feina estable que t’era igual un temps de segurata i d’aquí anar pujant, cobres dels meus impostos ets al servei del ciutadà, tot el dia amb el cotxe molestant amunt i avall. La ràbia se t’emporta quan veus un manifestant amb la teva porra tens ganes de jugar recordes les collejas i aquells entrepans han passat molts anys però tot segueix igual. Puto mosso, em fas vomitar. Puto mosso, ets un desgraciat. Puto mosso, em fas vomitar. Puto mosso, ets un ignorant.
12.
HOMENATGE A LA GALLE Tancat a l’habitació només em queda el teu record, Qui dia passa any empeny, o això és almenys el que diu la gent. Però no vull ser com ells, no, no, no seré un més. Però no vull ser com ells, no seré un més. Jo vull poder aixecar-me fer la meva sense angoixar-me. Jo vull sortir al carrer i no reprimir cap paraula. Vas voler creuar el mar per recuperar el teu passat. Volies tornar, però no et vam tornar a veure. A casa teva van entrar una matinada freda, els molts cabrons et van segrestar i t’han caigut 30 anys de condemna. Privada de llibertat a la cel•la et vas quedar, però hi ha molta gent al món que no pensem callar. Jo vull poder aixecar-me fer la meva sense angoixar-me. Jo vull sortir al carrer i no reprimir cap paraula.

about

Sempre Enrere, rockdekasba 2013. El nou cd de Cranc.

credits

released February 5, 2013

license

all rights reserved

tags

about

cranc Barcelona, Spain

Cranc, Sant Andreu de Palomar 2010 . Els seus components havien format part de bandes com Impresentables, Motosierras o Làtex entre d'altres. El grup no ha parat de fer concerts arreu de Catalunya, compartint escenari amb grans bandes referents del punk rock estatal i català com l'Odi Social, Segismundo Toxicomano, Pixamandurries, Vomito, Draps Bruts o Jodio Karma entre d'altres. ... more

shows

contact / help

Contact cranc

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Sempre Enrere, you may also like: